domingo, 30 de octubre de 2016

Ja en tinc 35!

Hola a tothom, Entrada del dia del meu aniversari. No acostumo a fer gaire més entrades per any. Tal dia com avui vaig néixer i és per això que vull compartir-ho i vull compartir els meus coneixements amb tothom. Agrair a tothom la mostra de reconeixement que m'arriba. És molt gratificant! Destacar dues alumnes que tinc actualment: l'Elena, metgessa nascuda a Jaén, que ha aprovat la seva segona fase d'oposició mèdica i un dels passos era l'examen de català, i la Yaiza, de 3r d'ESO, que des que em coneix diu que vol ser com jo i vol ser professora en un futur. Les dues molt agraïdes i les dues amb un gran cor. Fa d'agrair trobar alumnes així. Una abraçada a tothom!!!

viernes, 30 de octubre de 2015

Un aniversari més!

Avui hem començat les classes a les 8 h del matí. El grup de 1r de batxillerat ha vingut disfressat, així com la resta de grups que he fet classe. Fer classes de fonètica i de sintaxi amb disfresses és força divertit i, més encara quan és el dia del teu aniversari! Quan he acabat les classes he passejat per la Rambla mentre feia un sol espectacular i olorava la flaire de les flors de les floristeries de la Rambla. Tot tan encisador! No he estat pas sola: he esmorzat acompanyada del Santi, un gran amic historiador (de fet doctor en història, que no vull pas treure-li el mèrit) i he dinat amb el Quirze, un altre gran amic, que també és professor de català. Un dinar inoblidable i un passeig posterior molt gratificant. En acabat, un altre amic, el Leandro m'ha alegrat la tarda. Demà celebració familiar i al vespre amb les grans i úniques amigues veritables: Cèlia, Núria i Sara. Entre mig, correccions d'exàmens i d'exercicis. Què seria del nostre aniversari sense les amistats? A tots ells (i als que em deixo que no he esmentat) gràcies per recordar-vos de mi. I gràcies als alumnes d'avui que els ha nascut cantar-me "Aniversari feliç" a classe perquè llegeixen aquest blog i perquè saben que avui faria l'entrada. Una abraçada a tots!

viernes, 12 de diciembre de 2014

Qui sóc jo?

Sóc una persona enamorada de les lletres, de la natura, dels animals i de l'esport. M'agrada la meva feina, la docència, sobretot quan tinc alumnes interessats en allò que explico i que volen saber més. M'apassiona llegir i no puc deixar de fer-ho quan em cau un paper o un llibre entre les mans, per això vaig estudiar filologia catalana i si tornés a néixer, tornaria a triar la mateixa carrera. Quan viatjo a l'estranger sempre m'enyoro de la meva terra i no puc evitar explicar d'on venim, qui som i cap a on ens dirigim. La història forma part de nosaltres i depèn de nosaltres recordar-la allà on anem, per això sempre explico a tothom que m'ho demana què vol dir ser català i quines són les nostres tradicions i la nostra cultura. Una de les meves aficions és descobrir petits indrets del meu país, Catalunya, i fins fa poc el doblatge.

jueves, 30 de octubre de 2014

Un altre aniversari meu

Benvolguts i benvolgudes, Enguany celebro un altre aniversari més meu. Ja en tinc 33! I el celebro treballant (avui de 9 a 19.30 h). Aquest curs imparteixo classes de català, castellà i d'història d'Espanya. Tot està sent molt gratificant i ara, amb la història estic creant nous materials que és possible que els pugueu veure en el blog. I per tots aquells que volgueu saber com sóc i quina cara faig us adjunto una entrevista que em van fer fa poc els meus antics alumnes de l'ESO (ara ja són al Batxillerat) en relació amb un un treball que havien de fer sobre el Modernisme. Han penjat l'entrevista al Youtube. Us adjunto l'enllaç. Ah, se m'oblidava: dono les gràcies a la Lourdes (una alumna de la preparació a la prova d'accés) que m'ha regalat una polsera feta de puntes de coixí amb cristalls Svarosky, feta de manera artesanal i que li ha dedicat moltes hores de dedicació. És maquíssima! També agrair a la Teresa (la professora de física) i a la Maite (professora de català) pels detallets que m'han fet avui i pels seu suport incondicional des que les conec, juntament amb la seva amistat. Gràcies. Feu que el dia d'avui encara sigui més especial!
 

martes, 5 de agosto de 2014

El bloc ja té 132 documents!

Benvolguts usuaris, 


He anat augmentant el contingut del bloc... i ara ja té 132 documents, i més que vindran en un futur pròxim!


Espero que gaudiu de les lectures!!!



miércoles, 30 de octubre de 2013

En el meu 32è aniversari


Un altre any més. Un aniversari més. Sempre penso que el dia de l'aniversari és el teu únic dia de ser especial. Per ara no hi ha hagut cap aniversari que no fos especial. Enguany l'he passat treballant. De les 9 h del matí que iniciava la primera classe fins les 18 h en què acabava la darrera. Recordo molts aniversaris meus on els passava a classe com estudiant, ja sigui a l'escola, com a l'institut o com a la facultat. Aquest any sóc jo la professora i, encara ara, se'm fa estrany. Només puc dir que cada cop em sento més orgullosa de ser on sóc i de treballar de professora. M'agrada ensenyar. L'altre dia, tot regirant papers, vaig trobar una redacció meva de quan tenia 10 anys. Era una redacció que em van fer escriure titulada "Què vull ser de gran?" El més sorprenent de tot era la clarividència que tenia: volia ser professora. Més endavant tenia clar que volia exercir de professora d'educació física (vaig arribar a ser esportista d'elit), però la meva vocació per la llengua catalana em va decantar pel que sóc ara. No me'n penedeixo. Si tornés a néixer tornaria a estudiar filologia catalana per tornar a ser on sóc ara. El camí no ha estat gens fàcil. Un altre aniversari i un altre curs en què torno a ser jo. M'apassiona explicar i fer classes. Bé, m'acomiado del dia del meu aniversari dient-vos que el que m'ha fet més feliç avui és celebrar-lo ensenyant. No hi ha millor regal.

domingo, 28 de julio de 2013

Frases fetes: la diferència entre els castellans i els catalans


Una llengua és molt més que un codi amb el qual es transmeten dades, pensaments, etc. Les llengües són part intrínseca de la nostra cultura i, totes, tenen girs i modismes particulars. És per això que us adjunto unes reflexions per difondre la nostra diferència amb els castellans. No és la meva intenció que us ho prengueu al peu de la lletra, sinó vull mostrar-vos una vessant lúdica i per pensar de la diferència entre el català i el castellà. Espero que us agradi la comparativa! Ells diuen “perro viejo” i “mosquita muerta” allà on nosaltres diem gat vell i gata maula. La sort màxima de la rifa és un masculí “el gordo”, allà, i un femení, la grossa, aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui “Virgen” i nosaltres que sigui Nostra Senyora (petit aclariment: no és “madre de Dios” en castellà ni mare de Déu en català, atès que Déu no té mare, però sí fill. La forma correcta seria “la madre del hijo de Dios” o la mare del fill de Déu, per això a Montserrat en diuen Nostra Senyora de Montserrat); ells paguen “impuestos”, que ve d’“imponer”, i nosaltres contribucions, que ve de “contribuir”. Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són “sinvergüenzas”, mentre que els corresponents catalans són, només, uns pocavergonyes. Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen “madera” quan nosaltres toquem ferro. Allà celebren cada any les “Navidades” mentre que aquí amb un sol Nadal anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un bon dia i una bona nit cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris. A Espanya es veu que ho donen tot: “dar besos, abrazos, pena, paseos...” mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: fer petons, abraçades, pena, un tomb... Allà diuen “¡oiga!” quan aquí filem més prim amb un escolti! Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen “morenos” i nosaltres rossos, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí figa, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells “hablan” –i fan!– aquí enraonem, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú “adiestran” i aquí ensinistrem. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la “destra” (dreta) i els altres sobre la “sinistra” (esquerra)... Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua, canvien també de punt de vista i de nació. I com que no és igual la nació que té un estat darrere la qual en té dos al damunt, anar de guanyador per la vida és més còmode que anar-hi de vençut. Jo, que m’ho miro de la banda dels qui no són 300 milions, –ells tampoc, ni que ho diguin– la solució alliberadora d’aquesta situació em sembla, cada vegada més, una qüestió d’ous. D’ous col·lectius, s’entén. I no pas, precisament, només del color dels ous...