miércoles, 30 de octubre de 2013

En el meu 32è aniversari


Un altre any més. Un aniversari més. Sempre penso que el dia de l'aniversari és el teu únic dia de ser especial. Per ara no hi ha hagut cap aniversari que no fos especial. Enguany l'he passat treballant. De les 9 h del matí que iniciava la primera classe fins les 18 h en què acabava la darrera. Recordo molts aniversaris meus on els passava a classe com estudiant, ja sigui a l'escola, com a l'institut o com a la facultat. Aquest any sóc jo la professora i, encara ara, se'm fa estrany. Només puc dir que cada cop em sento més orgullosa de ser on sóc i de treballar de professora. M'agrada ensenyar. L'altre dia, tot regirant papers, vaig trobar una redacció meva de quan tenia 10 anys. Era una redacció que em van fer escriure titulada "Què vull ser de gran?" El més sorprenent de tot era la clarividència que tenia: volia ser professora. Més endavant tenia clar que volia exercir de professora d'educació física (vaig arribar a ser esportista d'elit), però la meva vocació per la llengua catalana em va decantar pel que sóc ara. No me'n penedeixo. Si tornés a néixer tornaria a estudiar filologia catalana per tornar a ser on sóc ara. El camí no ha estat gens fàcil. Un altre aniversari i un altre curs en què torno a ser jo. M'apassiona explicar i fer classes. Bé, m'acomiado del dia del meu aniversari dient-vos que el que m'ha fet més feliç avui és celebrar-lo ensenyant. No hi ha millor regal.

domingo, 28 de julio de 2013

Frases fetes: la diferència entre els castellans i els catalans


Una llengua és molt més que un codi amb el qual es transmeten dades, pensaments, etc. Les llengües són part intrínseca de la nostra cultura i, totes, tenen girs i modismes particulars. És per això que us adjunto unes reflexions per difondre la nostra diferència amb els castellans. No és la meva intenció que us ho prengueu al peu de la lletra, sinó vull mostrar-vos una vessant lúdica i per pensar de la diferència entre el català i el castellà. Espero que us agradi la comparativa! Ells diuen “perro viejo” i “mosquita muerta” allà on nosaltres diem gat vell i gata maula. La sort màxima de la rifa és un masculí “el gordo”, allà, i un femení, la grossa, aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui “Virgen” i nosaltres que sigui Nostra Senyora (petit aclariment: no és “madre de Dios” en castellà ni mare de Déu en català, atès que Déu no té mare, però sí fill. La forma correcta seria “la madre del hijo de Dios” o la mare del fill de Déu, per això a Montserrat en diuen Nostra Senyora de Montserrat); ells paguen “impuestos”, que ve d’“imponer”, i nosaltres contribucions, que ve de “contribuir”. Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són “sinvergüenzas”, mentre que els corresponents catalans són, només, uns pocavergonyes. Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen “madera” quan nosaltres toquem ferro. Allà celebren cada any les “Navidades” mentre que aquí amb un sol Nadal anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un bon dia i una bona nit cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris. A Espanya es veu que ho donen tot: “dar besos, abrazos, pena, paseos...” mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: fer petons, abraçades, pena, un tomb... Allà diuen “¡oiga!” quan aquí filem més prim amb un escolti! Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen “morenos” i nosaltres rossos, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí figa, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells “hablan” –i fan!– aquí enraonem, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú “adiestran” i aquí ensinistrem. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la “destra” (dreta) i els altres sobre la “sinistra” (esquerra)... Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua, canvien també de punt de vista i de nació. I com que no és igual la nació que té un estat darrere la qual en té dos al damunt, anar de guanyador per la vida és més còmode que anar-hi de vençut. Jo, que m’ho miro de la banda dels qui no són 300 milions, –ells tampoc, ni que ho diguin– la solució alliberadora d’aquesta situació em sembla, cada vegada més, una qüestió d’ous. D’ous col·lectius, s’entén. I no pas, precisament, només del color dels ous...

sábado, 23 de febrero de 2013

Participació al "VII Premio Espiral de Edublogs 2013"


Benvolguts seguidors: em complau informar-vos que aquest blog tindrà participació al "VII Premio Espiral de Edublogs 2013" en la categoria individual de blogs fets per professors. Tan aviat s'obri el període per fer votacions dels blogs presentats us ho faré saber. Agrairé la col·laboració de tots aquells que em vulguin votar. Mentrestant, segueixo elaborant material nou per anar-lo pujant de mica en mica al blog.

martes, 25 de diciembre de 2012

Quan ensenyar sempre és vocació


Ha arribat Nadal i, afortunadament, una parada més en la vida atrafegada que duem tots. Un trimestre dur per a tots, tant per alumnes com per professors. Ensenyar és gratificant si t'ho saben demostrar. Avui en dia sembla que només es valori del professorat la nota que posa, o almenys aquesta és la sensació que tinc jo. Ensenyar és molt més que una nota... Em conformo amb poc. En tinc prou en saber que algú valora la meva feina, encara que aquest algú no formi part de la feina. Per sort, hi ha molts "alguns" externs que m'ho reconeixen que són anòmims, que m'ajuden a creure en mi, a créixer en el dia a dia, a millorar com a persona, a respectar-me, a aprendre a equivocar-me... He tingut un trimestre dur, emocionalment dur, però no en va encara tinc ganes de créixer i de lluitar. Creix alhora la meva passió per escriure, així que és possible que algun dia aquest blog vegi néixer un llibre nadó que s'està gestant. Tant de bo la inspiració no se m'acabi, ja que ara oscil·la per mals i bons moments existencials. I, per acabar, recomanar la lectura d'un autor clàssic, però no una lectura seva, sinó la seva biografia. L'any passat vaig treballar molt a l'aula Ausiàs March i, enguany, la de Ramon Llull. El que més em copsa és pensar que allò que va viure March i Lull (amor, desamor, enamorament, passió, por irracional, lucidesa, amor propi, soledat, angoixa...) és present a la meva vida. Quina gran il·lusió llegir aquests dos grans clàssics i reviure els seus sentiments mentre els faig propis. Hi ha millor cosa a la vida que adonar-se que han passat els segles i l'ésser humà segueix sent, en essència, el mateix? Hi ha millor cosa que poder connectar amb un autor del segle XII o XV? Suposo que per tot això i per molts altres motius que sóc professora. Poder reviure a Llull entre les meves classes és un plaer de ben pocs. Dono gràcies per la formació que he tingut, dono gràcies per encaminar la meva vida per la docència, sobretot perquè em fa més persona, més humana i més gran. Qui pateixi crisi de valors que llegeixi a March o a Llull. De ben segur que el món aniria millor si tothom s'aturés a pensar-los i reflexionessin 5 minuts al dia! M'acomiado del 2012 amb molts sentiments, però amb un d'esperançador: el 2013 serà millor!


martes, 30 de octubre de 2012

En el dia del meu aniversari



Avui, 30 d'octubre del 2012, és el dia del meu aniversari, però el més curiós és que comparteixo l'aniversari amb una germana bessona, que també és professora de secundària, però no de català, sinó de dibuix. A ella, des d'aquí, també la felicito. Curiositat a part, avui també fa anys un alumne meu de 1r de Batxillerat, el Sergio Fernández, que fa 16 anys i també és l'aniversari de la filla d'una amiga meva, l'Emma, que fa dos anys. La seva mare (la Gemma) i jo vam estudiar Filologia Catalana plegades. A tots ells, moltes felicitats! En aquest dia tan especial m'adono que els meus desitjos s'han fet realitat amb aquest blog. En principi el vaig confeccionar per al meu alumnat, però en el dia a dia qui el va servir més són alumnes d'altres centres, així com altres professors de català, molts d'ells que fan classes de català a l'estranger, i persones de fora de Catalunya que volen millorar la llengua catalana. Avui, dia joiós, reflexiono sobre la meva existència i la trajectòria de la meva vida i m'adono que he estat una afortunada en poder estudiar i dedicar-me a allò que més m'agrada. A més, el fet de tenir temps per fer el blog i sentir les felicitacions que m'arriben també m'omple d'alegria. Per tots vosaltres, ara més que mai, m'esforçaré més a revisar cada material que es publiqui i a tenir-lo més al dia. Dir-ho és fàcil, però posar-ho en pràctica no ho és tant. Sempre acabo trobant-hi errors als exercicis, als apunts... un cop estan penjats, però penso que això també és inevitable i, per sort, m'adono i ho rectifico a temps. A vegades m'obsessiono tornant-me perfeccionista i aleshores m'aturo. Capficar-se tampoc és bo. Ja al dia següent ho veig d'una altra manera. Bé, com veieu, no deixo mai de treballar! Per tots vosaltres i pels futurs visitants, m'esforçaré perquè trobeu un blog de referència on primi la qualitat més que la quantitat i, sense que això impliqui augmentar-ne els continguts de mica en mica. Us dono les gràcies per les vostres consultes, així com les persones que m'ho han fet saber en persona. És una alegria saber que l'esforç té recompensa i les vostres paraules m'ajuden a seguir endavant.

jueves, 6 de septiembre de 2012

Encetem un nou curs!


Benvolguts i benvolgudes,
Després d'unes merescudes vacances, de nou, encetem un nou curs. Però no us penseu que no he fet res aquest estiu! A part de fer vacances, he preparat més material que en breu introduiré al blog. Estic segura que d'ara fins al juny el blog tindrà moltes novetats, així que estigueu atents a les novetats! Bon inici de curs per a tothom!!!
PD: Us deixo una imatge del teclat que he fet servir durant el curs que he fet a Bèlgica. Difícil escriure-hi, oi?


jueves, 21 de junio de 2012

Beca concedida a Bèlgica per aprendre a millorar el blog


M'han concedit una beca Comenius dirigida al professorat de secundària per aprendre totes les tècniques possibles per millorar el blog alhora que també milloraré l'anglès, ja que el curs s'imparteix el 100% en anglès. 

El curs es titula "Training for the Future: Improving Education with Blogs & Wikis" i el realitzaré a la ciutat de Ghent (Bèlgica). Espero aprendre'n molt i que pogueu veure-hi aviat tots els canvis!