Qui sóc jo?

Sóc una persona enamorada de les lletres, de la natura, dels animals i de l'esport. M'agrada la meva feina, la docència, sobretot quan tinc alumnes interessats en allò que explico i que volen saber més. M'apassiona llegir i no puc deixar de fer-ho quan em cau un paper o un llibre entre les mans, per això vaig estudiar filologia catalana i si tornés a néixer, tornaria a triar la mateixa carrera. Quan viatjo a l'estranger sempre m'enyoro de la meva terra i no puc evitar explicar d'on venim, qui som i cap a on ens dirigim. La història forma part de nosaltres i depèn de nosaltres recordar-la allà on anem, per això sempre explico a tothom que m'ho demana què vol dir ser català i quines són les nostres tradicions i la nostra cultura. Una de les meves aficions és descobrir petits indrets del meu país, Catalunya, i fins fa poc el doblatge.

Un altre aniversari meu

Benvolguts i benvolgudes, Enguany celebro un altre aniversari més meu. Ja en tinc 33! I el celebro treballant (avui de 9 a 19.30 h). Aquest curs imparteixo classes de català, castellà i d'història d'Espanya. Tot està sent molt gratificant i ara, amb la història estic creant nous materials que és possible que els pugueu veure en el blog. I per tots aquells que volgueu saber com sóc i quina cara faig us adjunto una entrevista que em van fer fa poc els meus antics alumnes de l'ESO (ara ja són al Batxillerat) en relació amb un un treball que havien de fer sobre el Modernisme. Han penjat l'entrevista al Youtube. Us adjunto l'enllaç. Ah, se m'oblidava: dono les gràcies a la Lourdes (una alumna de la preparació a la prova d'accés) que m'ha regalat una polsera feta de puntes de coixí amb cristalls Svarosky, feta de manera artesanal i que li ha dedicat moltes hores de dedicació. És maquíssima! També agrair a la Teresa (la professora de física) i a la Maite (professora de català) pels detallets que m'han fet avui i pels seu suport incondicional des que les conec, juntament amb la seva amistat. Gràcies. Feu que el dia d'avui encara sigui més especial!

 

El bloc ja té 132 documents!

Benvolguts usuaris, 

He anat augmentant el contingut del bloc... i ara ja té 132 documents, i més que vindran en un futur pròxim!

Espero que gaudiu de les lectures!!!

En el meu 32è aniversari

Un altre any més. Un aniversari més. Sempre penso que el dia de l'aniversari és el teu únic dia de ser especial. Per ara no hi ha hagut cap aniversari que no fos especial. Enguany l'he passat treballant. De les 9 h del matí que iniciava la primera classe fins les 18 h en què acabava la darrera. Recordo molts aniversaris meus on els passava a classe com estudiant, ja sigui a l'escola, com a l'institut o com a la facultat. Aquest any sóc jo la professora i, encara ara, se'm fa estrany. Només puc dir que cada cop em sento més orgullosa de ser on sóc i de treballar de professora. M'agrada ensenyar. L'altre dia, tot regirant papers, vaig trobar una redacció meva de quan tenia 10 anys. Era una redacció que em van fer escriure titulada "Què vull ser de gran?" El més sorprenent de tot era la clarividència que tenia: volia ser professora. Més endavant tenia clar que volia exercir de professora d'educació física (vaig arribar a ser esportista d'elit), però la meva vocació per la llengua catalana em va decantar pel que sóc ara. No me'n penedeixo. Si tornés a néixer tornaria a estudiar filologia catalana per tornar a ser on sóc ara. El camí no ha estat gens fàcil. Un altre aniversari i un altre curs en què torno a ser jo. M'apassiona explicar i fer classes. Bé, m'acomiado del dia del meu aniversari dient-vos que el que m'ha fet més feliç avui és celebrar-lo ensenyant. No hi ha millor regal.

Frases fetes: la diferència entre els castellans i els catalans

Una llengua és molt més que un codi amb el qual es transmeten dades, pensaments, etc. Les llengües són part intrínseca de la nostra cultura i, totes, tenen girs i modismes particulars. És per això que us adjunto unes reflexions per difondre la nostra diferència amb els castellans. No és la meva intenció que us ho prengueu al peu de la lletra, sinó vull mostrar-vos una vessant lúdica i per pensar de la diferència entre el català i el castellà. Espero que us agradi la comparativa! Ells diuen “perro viejo” i “mosquita muerta” allà on nosaltres diem gat vell i gata maula. La sort màxima de la rifa és un masculí “el gordo”, allà, i un femení, la grossa, aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui “Virgen” i nosaltres que sigui Nostra Senyora (petit aclariment: no és “madre de Dios” en castellà ni mare de Déu en català, atès que Déu no té mare, però sí fill. La forma correcta seria “la madre del hijo de Dios” o la mare del fill de Déu, per això a Montserrat en diuen Nostra Senyora de Montserrat); ells paguen “impuestos”, que ve d’“imponer”, i nosaltres contribucions, que ve de “contribuir”. Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són “sinvergüenzas”, mentre que els corresponents catalans són, només, uns pocavergonyes. Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen “madera” quan nosaltres toquem ferro. Allà celebren cada any les “Navidades” mentre que aquí amb un sol Nadal anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un bon dia i una bona nit cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris. A Espanya es veu que ho donen tot: “dar besos, abrazos, pena, paseos...” mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: fer petons, abraçades, pena, un tomb... Allà diuen “¡oiga!” quan aquí filem més prim amb un escolti! Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen “morenos” i nosaltres rossos, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí figa, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells “hablan” –i fan!– aquí enraonem, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú “adiestran” i aquí ensinistrem. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la “destra” (dreta) i els altres sobre la “sinistra” (esquerra)... Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua, canvien també de punt de vista i de nació. I com que no és igual la nació que té un estat darrere la qual en té dos al damunt, anar de guanyador per la vida és més còmode que anar-hi de vençut. Jo, que m’ho miro de la banda dels qui no són 300 milions, –ells tampoc, ni que ho diguin– la solució alliberadora d’aquesta situació em sembla, cada vegada més, una qüestió d’ous. D’ous col·lectius, s’entén. I no pas, precisament, només del color dels ous...

Participació al "VII Premio Espiral de Edublogs 2013"

Benvolguts seguidors: em complau informar-vos que aquest blog tindrà participació al "VII Premio Espiral de Edublogs 2013" en la categoria individual de blogs fets per professors. Tan aviat s'obri el període per fer votacions dels blogs presentats us ho faré saber. Agrairé la col·laboració de tots aquells que em vulguin votar. Mentrestant, segueixo elaborant material nou per anar-lo pujant de mica en mica al blog.

Quan ensenyar sempre és vocació

Ha arribat Nadal i, afortunadament, una parada més en la vida atrafegada que duem tots. Un trimestre dur per a tots, tant per alumnes com per professors. Ensenyar és gratificant si t'ho saben demostrar. Avui en dia sembla que només es valori del professorat la nota que posa, o almenys aquesta és la sensació que tinc jo. Ensenyar és molt més que una nota... Em conformo amb poc. En tinc prou en saber que algú valora la meva feina, encara que aquest algú no formi part de la feina. Per sort, hi ha molts "alguns" externs que m'ho reconeixen que són anòmims, que m'ajuden a creure en mi, a créixer en el dia a dia, a millorar com a persona, a respectar-me, a aprendre a equivocar-me... He tingut un trimestre dur, emocionalment dur, però no en va encara tinc ganes de créixer i de lluitar. Creix alhora la meva passió per escriure, així que és possible que algun dia aquest blog vegi néixer un llibre nadó que s'està gestant. Tant de bo la inspiració no se m'acabi, ja que ara oscil·la per mals i bons moments existencials. I, per acabar, recomanar la lectura d'un autor clàssic, però no una lectura seva, sinó la seva biografia. L'any passat vaig treballar molt a l'aula Ausiàs March i, enguany, la de Ramon Llull. El que més em copsa és pensar que allò que va viure March i Lull (amor, desamor, enamorament, passió, por irracional, lucidesa, amor propi, soledat, angoixa...) és present a la meva vida. Quina gran il·lusió llegir aquests dos grans clàssics i reviure els seus sentiments mentre els faig propis. Hi ha millor cosa a la vida que adonar-se que han passat els segles i l'ésser humà segueix sent, en essència, el mateix? Hi ha millor cosa que poder connectar amb un autor del segle XII o XV? Suposo que per tot això i per molts altres motius que sóc professora. Poder reviure a Llull entre les meves classes és un plaer de ben pocs. Dono gràcies per la formació que he tingut, dono gràcies per encaminar la meva vida per la docència, sobretot perquè em fa més persona, més humana i més gran. Qui pateixi crisi de valors que llegeixi a March o a Llull. De ben segur que el món aniria millor si tothom s'aturés a pensar-los i reflexionessin 5 minuts al dia! M'acomiado del 2012 amb molts sentiments, però amb un d'esperançador: el 2013 serà millor!